top of page
  • judeberram

El cos, el gran oblidat

En les línies que segueixen parlaré des de la meva experiència com a ésser humà, amb un bagatge emocional i una història personal que vaig treballant i sanant, i també com a professional de la salut mental la motivació principal de la qual és ajudar que altres persones descobreixin o prenguin consciència de com fer-se càrrec d’elles mateixes i aprenguin a cuidar-se.


Moltes vegades es parla dels pensaments i de com aquests incideixen en la nostra manera de veure el món i de sentir, però poc se parla del cos. M’agradaria donar-li un espai al cos, aquest cos que sovint martiritzem a base de judicis, aquest cos que instrumentalitzem, i al qual li exigim funcionar bé per permetre’ns fer i arribar a tot arreu (i com més ràpid, millor).

El filòsof coreà Byung-Chul Han en la seva obra “La societat de la fatiga”, parla de subjectes de rendiment, referint-se a que l’ésser humà només compta en funció dels resultats que obté. “Portem el nostre cos al límit per arribar a totes les fites que ens proposem encara que això comporti l’esgotament extrem”. La pressió per produir i el no parar de fer, ho ocupa tot i genera patologies mentals com la depressió i l’ansietat. No ens permetem la relaxació, parar i sentir el cos, escoltar el nostre ritme intern. En el dia a dia, estem tan desconnectats/des del cos que sembla que només ens adonem de la seva existència quan hi ha dolor i potser també, cada vegada més, quan obtenim plaer a través d’ell. El cos, el gran oblidat en el nostre dia a dia.


Alguna cosa que potser et sorprendrà és que sentim emocions contínuament. Aquestes no deixen de ser reaccions químiques en el nostre cos, als nostres pensaments, als estímuls que anem percebent (interna i externament) i a les interaccions diàries que anem tenint. Gran part de nosaltres sembla que hem de sentir intensament una emoció per adonar-nos que estem sentint alguna cosa, quan la realitat més freqüent és que les emocions es presenten constantment en nosaltres d’una forma més subtil. I per si això no fos ja prou fascinant, el psicoterapeuta Marcelo Antoni, en el seu llibre “Les quatre emocions bàsiques”, explica que experimentem les emocions per parelles (per exemple: por i curiositat, ràbia i tristesa…).


Per poder gestionar les emocions, desxifrar els missatges que ens porten (sobre com vivim alguna cosa en concret i com això incideix en el nostre benestar o malestar) i transmetre-les, és imprescindible que sapiguem detectar-les, reconèixer-les, sentir-les, veure-les, percebre-les, etc. És quan afinem l’escolta del cos que podrem accedir a aquesta informació.


Et proposo un exercici per quan acabis aquesta lectura:


T’invito a buscar una postura còmoda amb els peus en contacte amb el terra, a que tanquis els ulls i a posis la teva atenció en la respiració. Fixa’t fins on arriba l’aire que inhales, quines parts del teu cos entren en moviment amb l’entrada i la sortida de l’aire, si hi ha alguna zona o punt de tensió, on la sents, com és, etc.


Estigues uns instants observant el que vas notant. Ara que la teva atenció està centrada en les sensacions del teu cos, pots fer un “escàner corporal”, lent i progressiu, posant atenció al recorregut per les diferents parts del teu cos, des de la coroneta fins a la punta dels dits dels peus. Amb això probablement podràs notar alguna sensació de la qual no eres conscient abans de començar l’exercici. Aquesta sensació, per molt insignificant que et pugui semblar, pot portar-te informació sobre com estàs i com et sents en aquest moment.


De vegades les emocions es manifesten en nosaltres amb petits canvis fisiològics, com un lleuger augment de la temperatura corporal (quan sentim ràbia, per exemple), augment del ritme cardíac (quan experimentem la por, per exemple), una lleugera sensació de pressió a la gola (potser a causa de la tristesa o la ràbia), una obertura del cos (possiblement sigui alegria) o una tensió a la mandíbula (que pot ser un senyal de ràbia continguda).

Parar i observar demana pràctica. Augmentant la consciència corporal, podrem detectar abans com ens sentim, i per consegüent, decidir com ens acompanyem amb el que estem sentint, d’una manera més amorosa.


Al final, l’única persona que pot saber realment com es sent en cada moment és una mateixa, i per això és necessària l’escolta. Estic segura que si vas practicant-la, podràs adonar-te abans de quan necessites, per exemple, posar un límit (alguna cosa imprescindible per no accedir a coses que en el fons no vols fer i acumular rancor, explotar cap a una altra persona o enganxar-te a pensaments desadaptatius que generen patiment). També aprendràs a detectar i a satisfer les teves necessitats, tenint més claredat sobre com et fa sentir una cosa o una altra.

8 views0 comments

Comments


bottom of page